Reina Mora

 1- Comencem

L'any musulma comença quan apareix la primera mitja lluna i no s'ajusta a l'any solar aixi que no tenen estacions de l'any.

La durada d'un any musulma es de 354 o 355 dies es adir uns 11 dies menys que el nostre calendari i per el que he trobat les festivitats s'atrassen cada any com el ramada que cada any comença uns 10-11 abans que l'any anterior

L'any 1 del calendari musulma va començar amb l'hegira de Mahoma de la Meca cap a Medina 

El calendari xinès es lunisolar que vol dir que el mesos segueixen el cicle de la lluna cada mes te 29 o 30 dies però cada 2 o 3 anys s'hi afegeix un mes intercalat per aixo un any xinès pot tenir 13 mesos.

Algo que m'ha sorpres es que els signes del zodiac son animals.

1- Rata

2- Bou

3-Tigre

4- Conill

5- Drac

6- Serp

7- Cavall

8- Cabra

9- Mico

10- Gall

11- Gos

12- Porc

El meu animal es el i per el que he investigat el drac és un símbol d’autoritat imperial i d’excel·lència a la cultura xinesa. Representa sort, prosperitat i èxit. Per això, els anys del d
rac solen considerar-se especialment bons per a començar projectes, casar-se o tenir fills.

Pots buscar el teu animal si vols Cesc

2-Visigots

Hermenegild va ser un príncep visigot del segle VI fill del rei Leovigild nascut cap al 564. Tot i que els visigots eren arrians Hermenegild es va convertir al catolicisme i per aixo va provocar un conflicte amb el seu pare i per aixo el van capturar i empresonar i per aquest motiu va ser executat a l'any 585.

I per aquesta rao te un dia festa que es el 13 d'abril

Carrer Sant Hermenegild

Arrianisme: L’arrianisme és la creença que Jesucrist no és Déu en el mateix sentit que el Pare, sinó un ésser creat per Déu, superior a totes les criatures però no etern ni igual al Pare.

3-Al-Andalus

Conta la tradició popular que, en els primers anys de l'expansió islàmica, una comunitat musulmana es trobava en perill durant la nit. Els seus enemics planejaven atacar-los per sorpresa, esperant que estiguessin adormits.

Segons la llegenda, un jove vigilant va mirar al cel i va veure una mitja lluna tan brillant que il·luminava dèbilment l’horitzó, revelant el moviment dels enemics a la llunyania. Gràcies a aquella llum, la comunitat va poder preparar-se i rebutjar l’atac.

En agraïment, es diu que van adoptar la mitja lluna com a símbol de protecció divina, i des de llavors es va convertir en un emblema associat a la fe i a la identitat dels pobles musulmans.

4-Filosofia

Li vaig demanar a la ia que primer m'expliqui la història des del seu punt de vista i després de l'explicació li vaig demanar que em faci un "còmic" de la història i li vaig demanar que el traduís al català i aquestes van ser les meves intruccions.

5-Economia

Abram Cresques: Abraham Cresques,va ser cartògraf jueu mallorquí del segle XIV i figura clau de l’Escola Cartogràfica Mallorquina, fou mestre en la creació de mapamundis i instruments nàutics. La seva obra més emblemàtica és l’Atlas Català (1375), un mapa excepcional que combina geografia, astronomia, rutes comercials i miniatures detallades. Creat per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, és considerat un dels millors mapamundis medievals per la seva precisió i riquesa visual. Cresques va influir profundament en el desenvolupament dels portolans i en el progrés de la navegació europea. Entre les curiositats de la seva vida destaca que el seu fill Jehudà Cresques continuà la tradició cartogràfica familiar i que l’Atlas podria haver estat concebut com a regal diplomàtic per al rei de França. El seu llegat perdura com una de les aportacions més valuoses a la cartografia medieval.

El rei que va regalar l'atles catala va ser l'infant Joan I d'Aragó (conegut com a Joan el Caçador), qui més tard esdevindria rei de la Corona d'Aragó. El va enviar com a present diplomàtic l'any 1381 al seu cosí, el rei Carles VI de França.

(L’Atlas Català es conserva actualment a la Bibliothèque nationale de France (BnF), a París, on forma part de la seva col·lecció de manuscrits.)

6-Societat

7-Cultura

He trobat que hi ha un ball al que se'n diu ball de moros i cristians una representació simbòlica de l’enfrontament entre ambdós bàndols durant la reconquesta

Des de l’edat mitjana, moltes ciutats catalanes van incorporar al repertori festiu escenes teatrals de caràcter religiós o èpic.
Les lluites entre moros i cristians es van convertir en un espectacle popular en processons i festes majors.

8-Art

9-Catalunya

Societat de Elias Alejandro Medina Fornerón